Transit Tales de camí

Transit Tales, fotografia participativa AMB persones migrants i refugiades, és un projecte col·laboratiu a nivell europeu que sorgeix de la necessitat de questionar-se la imatge que es mostra de les persones en situació de demanda d’asil a Europa a partir de diferents accions, trobades i tallers de fotografia participativa a Barcelona, Paris, Berlin i Brusel·les.

Del 3 al 19 d’abril Transit Tales viatja a Paris.

Són les 2 de la tarda del dilluns 10 d’abril. Comencem la segona setmana del taller que la Severine Sajous va arrancar fa uns dies amb un grup de 15 dones que s’han apuntat voluntàriament al taller de fotografia organitzat en el Centre d’Asil de París a Ivry-sur-Seine. Jo m’incorporo avui i la resta s’aniran sumant durant la setmana. Estem a una aula, d’un dels mòduls al costat del centre mèdic. Van arribant, ens saludem entre riures i complicitat; van agafant lloc per seure. Entre els diversos dinA3 amb fotos impreses que portem busquen les seves, les que cada una ha anat fent i enviant a la Severine via mail o whatsapp. És un moment relaxat, totes tenim feina per fer: tallar, enganxar, descarregar les fotos a l’ordinador, dibuixar, escriure… Van omplint el logbook, el seu àlbum personal. Eina que ens serveix per dinamitzar el taller i que elles es quedaran un cop finalitzat.

Avsema està explicant alguna cosa en oromo (la seva llengua), a la Helen i la Brani, les tres d’Eritrea. Sembla divertit per com ho explica i li demano a la Brani si ens ho pot traduir. Diu que “En una de les carreteres de Libia – tram que han de passar en el seu camí cap a Europa – les van parar un grup d’homes del Daesh (especifica que són els que tallen caps). Ella, tot i ser cristiana, portava el hijab per passar desapercebuda en territori musulmà. Un dels membres del grup islàmic li va preguntar si era musulmana i ella va dir que si i li va demanar que es descobrís el cap. Ella ho va fer i ell li va dir que era molt guapa. Aleshores li va demanar si portava el Corán amagat al pit i ella li va dir que sí. No era el Corán, era la Bíblia i una dona musulmana mai s’hauria descobert el cap davant d’un home.” Aquesta era la història que explicava la Avsema rient de l’error que havia comès. Li vaig preguntar què va passar després i em va dir que li van demanar diners que ella va haver de demanar a la seva família per poder seguir el camí.

Logbook de Avsema

Són les 6 de la tarda i algunes ja se n’han anat. Altres es queden fins al final, recollim totes les coses i marxem. Ens saludem efusivament, cada dia una mica més. Al sortir ens trobem a la Fev i a la Sabah assegudes a un racó al costat del mòdul de les oficines. No han vingut al taller i els preguntem per què. La mirada de la Fev ho diu tot. Hi ha ràbia, por, impotència. Però també gratitud cap a nosaltres pel simple fet de preguntar i preocupar-nos per ella. Ens explica que els han denegat el permís de demanda d’asil a França. Després d’aquesta conversa, els dies següents es posen a treballar el seu logbook amb més ganes.

logbook de Fev

Al següent dia anem a París a veure l’exposició La Quatrieme image.Tenim la gran sort de trobar-nos a Raed, director del festival, que a més ens explica com va sorgir i quin és el tema d’aquesta edició. A més és fotògraf, és de Palestina, fa molts anys que viu a França i recentment li han donat el permís de residència. La Dina li fa moltes preguntes i més tard comparteix amb nosaltres el seu anhel de convertir-se en fotògrafa.

logbook de Dina

Anem omplint d’històries, fotos i colors els logbooks personals fins a l’últim dia, en què arriben reforços: la Julie Brun juntament amb la Severine formen part del col·lectiu Jungleye, creat a Calais l’octubre del 2015 i sap molt bé com integrar-se en un grup ràpidament. El divendres decidim celebrar una festa oberta a les 600 persones que actualment estan al Centre. No vindran tots però la Severine, la Julie i jo ens posarem a les taules per seguir treballant els logbooks i seguirem fent collages amb la gent que es vagi animant. La Sabah, també d’Eritrea s’ha arreglat per l’ocasió i a més és qui amenitza l’ambient amb la seva música d’Àfrica de l’est (segons diu la Fev).

Els últims reforços arriben: el Ben i la Julie, d’Oiseaux Sans Tête, organització multidisciplinària de Brussel·les i partners del projecte Transit Tales juntament amb Jungleye, Eyfa i CFD. OST proposa fer un Studio Public, en el qual davant d’un fons verd van passant uns i altres, i a la vegada decideixen ‘on voldrien estar’. Amb una mica de postproducció i en menys de deu minuts tindran una còpia d’aquesta foto en el lloc desitjat.

La festa acaba amb èxit i emoció. Marxem i no ens deixen marxar. Els nens que han estat acompanyant-nos tot el dia ens segueixen amb el cotxe en marxa.

El taller a Ivry-sur-Seine s’ha acabat però les participants formaran part també de l’acció que realitzarem a la Place de la Nation amb tots els convidats que vénen de diferents parts d’Europa. Ho farem entre diumenge i dilluns.El diumenge farem un altre estudi fotogràfic, aquesta vegada amb el fons blanc i dins d’un dels contenidors que ens cedeix Colocoencarregats de dur a terme la transformació urbanística de la plaça a partir d’un procés participatiu.

Les fotografies de cares, serviran per fer retrats robots. És una feina en cadena: mentre uns es retraten, en una taula retallen i enganxen i en una altra pensen eslògans. La idea és fer cartells electorals amb propostes per la migració, ja que en la campanya de les eleccions presidencials de França cap candidat s’ha pronunciat sobre polítiques migratòries. Les nostres són molt clares.

El dilluns ens dedicarem a empaperar la plaça amb aquests nous cartells electorals.

Finalment el dimarts fem una presentació a l’Agencia PictureTank, que ens ha deixat les seves oficines com a camp base de treball aquests últims dies i hem utilitzat les seves xarxes socials per anar difonent el projecte. Ve molta gent molt interessada en el projecte, també hi ha Emmaus Solidarité , amb els quals sense la seva col·laboració no podríem haver fet el taller i una futura exposició que s’està preparant.

Marxem de París amb ganes de seguir aviat amb els tallers a Berlín i Brussel·les. Transit Tales de camí!

Anna Bosch Miralpeix

Comentaris tancats.