San Roque. Ari Cambronero

San Roque és un barri de la zona sud de Badalona. Es construeix en els anys seixanta per reallotjar als habitants dels assentaments de barraques del Somorrostro i Montjuïc de Barcelona, que en la seva majoria eren gitanos procedents del sud d’Espanya.

Des del principi San Roque va ser una zona aïllada, un gueto, sense serveis de cap classe, amb grans manques urbanístiques i greus deficiències als edificis que es van construir. A això se sumaven profunds problemes de falta d’integració dels seus habitants, analfabetisme, absentisme i fracàs escolar, desocupació, delinqüència i drogoaddiccions. A partir dels anys noranta, es van començar a instal·lar al barri estrangers procedents de Pakistan, el Marroc, Xina, Amèrica Llatina i Romania, atrets pel baix preu de l’habitatge. En l’actualitat cohabiten al barri famílies gitanes –que són majoria- amb persones de cultures, costums i religions molt diverses. Aquesta situació genera problemes de convivència, però, al seu torn, li dóna al barri un caràcter multicultural, que genera una atmosfera especial i molt característica.

Fa anys es va iniciar una profunda transformació urbanística del barri, que ha millorat les condicions de vida dels seus habitants, però no ha aconseguit solucionar els problemes socials existents. San Roque segueix tenint unes taxes de pobresa, analfabetisme, desocupació, absentisme i fracàs escolar inacceptables.

Aquest projecte s’estructura com un recorregut visual pel barri en el qual es van combinant imatges d’arquitectura -que ajuden a l’espectador a situar-se en l’entorn-, amb detalls i retrats que evoquen els signes d’identitat més representatius del barri i les problemàtiques existents. Es tracta d’un treball en color, perquè el color està molt present en San Roque, aporta informació i ajuda a explicar les percepcions que he tingut mentre desenvolupava el projecte: diversitat, contrastos, desordre, tensió, violència continguda, alegria. Les imatges de bústies, coloms pintats i gàbies es repeteixen com leitmotiv al llarg de la sèrie, perquè em semblen una bona manera d’explicar com és el barri i quins són alguns dels seus principals problemes. Així, les bústies descriuen l’estat en el qual es troben els interiors dels edificis, l’incivisme, la multiculturalitat i la convivència forçada de gent de diferents procedències; i els coloms pintats i les gàbies –estan molt presents al barri- evoquen l’aïllament, la falta de perspectives de futur i d’intentar aparentar una situació que no es correspon amb la realitat. Les plomes dels coloms sempre es tornen grises, per molt que s’intentin pintar de colors virolats…

Curs Superior: Fotoperiodisme i fotografia social.

Febrer- Juny 2015.