El meu pare per una estona. Ginebra Peña

El meu pare per una estona.

Amb una trucada telefònica va ser suficient per agafar la càmera i tornar a Barcelona per fer les fotos de sempre.

Han passat vuit mesos, i des de llavors, la freqüència de captura de moments normals s’ha multiplicat, la quotidianitat s’ha tornat un tresor incert i sense garanties, i la noció del temps consisteix ara a desgranar moments. En aquesta estona en què tot se suspèn i es perllonga, no pronostiquem, no ens avancem, simplement vivim i ens acompanyem.

“El meu pare per una estona” és l’exercici d’embastar aquests moments, ara immunes al pas del temps, que tant ell com jo anem fotografiant, perquè és a través de la càmera com millor sabem entendre nosaltres les coses.

Curs: Fotoperiodisme i Fotografia Social

Febrer 2016