Parlem de Fotollibres amb Toni Amengual

El pròxim 2 de maig comencem el workshop d’Autoedició de Fotollibres amb Toni Amengual i ens hem volgut anar entrenant. Per això, li fem al Toni Amengual 5 preguntes per endinsar-nos en el món del fotollibre, desxifrant quins els seus referents i coneixent el procés de concepció d’una publicació.

 

1 – Quins són els fotollibres que han sigut referents per al teu treball?

T.A: Venint d’una illa, a més d’internet els llibres han estat la manera de poder conèixer el treball d’altres autors i autores. Se’m fa molt difícil parlar exclusivament de fotollibres com a referents perquè em quedaria curt, però si he de parlar de fotollibres de referència, potser parlaria d’aquells que tenen una sèrie d’anècdotes al voltant que per jo han estat  importants. Com per exemple el Manicomio de Raymond Depardon, un llibre que em va mostrar la Maica Fernández, una de les meves primeres professores de fotografia. Quan cursava primer de fotografia em va sorgir l’oportunitat de documentar un centre de persones amb diversitat funcional. La Maica em va mostrar el llibre del Depardon i vaig veure per primera vegada la possibilitat de narrar històries a través de les imatges, de crear narratives en l’estructura de llibre. Aquella va ser la meva primera relació amb un llibre de fotografia més enllà d’un catàleg o un calendari de La Caixa.  

Una altra història que em va colpir respecte al fotollibre és la de Dochester Days d’Eugene Richards, un llibre fascinant sobre la zona on vivia l’autor i que aquest es va autoeditar. La llegenda que em va arribar (dic llegenda perquè no he investigat fins a quin punt és real) és que a més d’autoeditar-se, el llibre l’havia imprès a una impremta de la ciutat on imprimien etiquetes de llaunes i pots de conserves. La idea d’un autor utilitzant els recursos que té al seu abast com a punt de partida per donar a conèixer el seu treball m’agraden i m’estimulen molt, perquè sempre tenim les solucions creatives molt més a l’abast del que pensem.

I aquí hauria de parlar de llibres que han aparegut en els últims temps que han servit perquè volgués jo també participar d’aquest fenomen (en al·lusió a l’exposició que va tenir lloc l’estiu passat al CCCB), tot el llistat d’autores i autors de la meva generació que estan treballant i donant forma als seus treballs en format de llibre. Com deia, internet i les xarxes socials serveixen per conèixer de primera mà el que s’està fent avui en dia.

 

2 – Hi ha hagut algun fotollibre al llarg de la teva vida que t’hagi marcat per algun motiu?

T.A: Se’m fa molt difícil respondre de manera tan concreta o fer llistes de noms o autores…perquè sempre et deixes coses fora. No podria donar noms concrets o n’hauria de donar moltíssims i tot i això me’n deixaria. Per això, el que puc dir aquí és que el que m’interessa del llibre és la significació que té dintre de la trajectòria/vida de la persona que l’ha fet. Per això els llibres que més m’interessen, o com dius tu, més m’han marcat són aquells que m’ajuden a entendre millor el desenvolupament del llenguatge i la forma d’entendre la fotografia de la persona que l’ha fet. Perquè al final entenc els llibres d’aquesta manera, com a maons que formen part d’alguna cosa molt més gran, no com a entitats acabades i aïllades.

 

3 – Quin és el teu procés de concepció i materialització d’un projecte fotogràfic com a llibre?

T.A: Penso que hi ha diferents estratègies creatives i que cada projecte/llibre implica diferents aproximacions. El que més m’agrada de la fotografia és que no hi ha fórmules i que has d’anar descobrint nous camins constantment, tot i que l’experiència t’ajuda a saber cap a on avançar.

Respecte  a la creació d’un llibre, que al cap i a la fi no deixa de ser un projecte, el primer que es necessita és crear un cos de treball. Disparar i produir material. Jo normalment arrenco a treballar des de la intuïció. No tinc res massa clar, només que vull viure determinades experiències i crear un registre d’aquestes. Així començo a disparar i produir imatges. Després, a poc a poc vaig passant a un pla més racional i vaig donant forma al treball fotogràfic, editant les fotografies, buscant relacions, seqüenciacions, narratives que reforcin allò que he viscut i experimentat per tal de poder-ho compartir. I en aquest procés compartir el treball, mostrar-lo, demanar consell i veure la reacció d’altres persones de les quals en valoro el criteri m’ajuda molt. Al final, posar el treball en mans d’algú que pugui concretar el format de disseny donant una visió externa al treball però amb tota una sèrie de referències i pautes que jo li he passat m’ajuda a tancar. Arriba un moment en què estic tan a sobre del meu treball que en perdo l’interès. Aquí és quan necessito una mà amiga que m’ajudi a agafar perspectiva de nou per poder seguir.

 

4 – Quins creus que han estat els millors fotollibres de l’últim any?

T.A: No ho sé. Avui dia no segueixo massa aquests canals i penso que els llistats i les competicions no és la finalitat de fer llibres, tot i que està clar que ajuda a vendre’ls.

 

5 – Quins consells donaries a les persones que es volen iniciar en el món del fotollibre?

T.A: Que mirin molts llibres de tota mena. Que no es quedin tancats en el fotollibre perquè és un món molt petit i en certa manera molt endogàmic. Que busquin noves formes de fer i expressar i que si es fiquen, que no es quedin a mitges, que ho portin fins al final de les conseqüències. I que per això és important envoltar-se d’un equip humà que t’ajudi i et suporti, perquè el camí a vegades fa molta pujada.

 

Imatge: © Yumi Goto

Respon