La fotografia com a espai públic

Marta Dahó en el Arts Santa Mònica

Acompanyem la comissària Marta Dahó a la visita guiada de l’exposició ‘Fotografies com a espai públic’

 

El comissariat d’exposicions representa tot un mitjà d’expressió autèntic, únic i amb les seves pròpies particularitats, diferents de les que impliquen la publicació d’un llibre o el format digital. Conèixer els reptes que suposa exposar és important per completar la formalització d’un projecte fotogràfic, ja sigui perquè aquest s’ha conceptualitzat en termes expositius, o perquè l’exposició representi una via més de difusió de l’obra.

És per això que el passat 18 de gener vam assistir a la visita guiada de l’exposició “Fotografies com a espai públic” de la mà de la seva comissària Marta Dahó, llicenciada en Història de l’Art en l’especialitat d’Art Contemporani i investigadora de les pràctiques fotogràfiques en l’àmbit artístic i la representació del territori. Marta Dahó ha comissariat i dirigit nombrosos projectes expositius, entre ells la retrospectiva de Graciela Iturbide a la Fundació Mapfre o la mostra dedicada a Stephen Shore en els Rencontres d’Arles. Marta Dahó també és docent del curs “Els espais de la fotografia. Comissariat i muntatge expositiu” que s’iniciarà al febrer al CFD

Gràcies a l’experiència de Marta Dahó en el comissariat internacional, el Pla Nacional de Fotografia li va encarregar la proposta d’exposar una selecció de la seva Col·lecció Nacional, realitzada en el seu moment per visibilitzar i protegir la fotografia a Catalunya. Així és com va néixer “Fotografies com espai públic”, que es podrà visitar a l’Arts Santa Mònica fins al 28 de gener. El fons de la col·lecció està format per més de 850 obres; per tant, la feina de selecció per a la seva exposició ha estat exhaustiu, seleccionant un total de 19 autors que abasten des de 1959 fins a l’actualitat.

La proposta expositiva s’inspira de la idea de la teòrica Ariella Azoulay, que ens planteja la fotografia com a un espai de trobada on intervenim tots; el fotògraf i els retratats però també nosaltres com a espectadors i generadors d’imatges. En aquesta concepció de la fotografia com a plataforma relacional, les fotografies poden funcionar com a espai públic, recuperant el seu potencial social i civil.

De fet, l’exposició fila un relat basat en la interacció i el diàleg entre les obres i els frecs i contrastos que es generen. El recorregut es planteja de forma no cronològica, triant peces que ens ajudin a reflexionar sobre què pensem i quina idea tenim de la fotografia. La transversalitat conceptual i històrica d’aquestes obres ens permet realitzar la nostra pròpia interpretació de què és “La Fotografia”, entenent les diverses idees que van generar aquestes obres i donant-nos una oportunitat per acostar-nos a la pluralitat de la cultura fotogràfica, participant de la seva constant resignificació.

 

Exposición de Marta Dahó en el Arts Santa Mònica, Barcelona

Visita guiada amb Marta Dahó a l’exposició “Fotografies com a espaci públic”, a l’Arts Santa Mònica.

 

El recorregut està estructurat en tres seccions o conceptes. El primer és el de “La fotografia com a objecte d’estudi”, que planteja l’interrogant de què és la fotografia, confrontant idees sobre la seva presumpta neutralitat, el seu potencial revolucionari o els seus límits invisibles. Aquí destaquen ‘Constel·lacions’ de Joan Fontcuberta, que ens fa veure el que nosaltres creiem a partir de la nostra imaginació i l’imaginari col·lectiu, o ‘Almost There’ d’Aleix Plademunt, un acostament subjectiu a allò físic, geològic, fotogràfic i emocional.

La segona secció de l’exposició concep “la fotografia com a document obert”: encara que les fotografies siguin habitualment enteses com “una cosa que ja ha passat”, no tenen un sentit fix sinó que sempre estan obertes a possibles interpretacions, més enllà del sentit original que li va voler donar l’autor. En són bons exemples d’aquesta concepció de “font de coneixement inesgotable” les obres de Xavier Ribas amb ‘L.C’, retratant un espai invisible i fronterer, o Daniela Ortiz amb ‘Habitacions de servei’, que utilitza l’anàlisi arquitectònic com a forma de denúncia.

La tercera i última secció del recorregut planteja el concepte que la fotografia és “una manera d’estar amb els altres”, amb una perspectiva col·lectiva i de renovada sensibilitat. Això també permet reconstruir la història a través del rastre que va deixar en imatges o fins i tot la possibilitat, com planteja Ariella Azoulay, de pensar en les fotografies que mai es van poder fer. En aquest tram final destaquen les obres de Joana Biarnés o de Pilar Aymerich, amb una selecció de fotografies que parlen de la història del país, o l’obra de Tanit Plana i Laia Ramos ‘Exercicis de memòria aplicada’, que utilitza el present per explicar el passat.

Aquestes tres concepcions de la fotografia i el recorregut que es planteja entre les obres que dialoguen, amb les seves diferències conceptuals i diversitats – no necessàriament estètiques – enriqueixen els punts de vista i permeten a l’espectador reflexionar sobre la seva concepció de la fotografia. El comissariat d’exposició s’entén doncs com una tasca fonamental per dotar de sentit una obra o projecte col·lectiu, permetent que els espectadors s’apoderin i dotin del seu propi significat a ‘La Fotografia’.

Respon