Jornades Transit Tales

Una de les línies en què el CFD fa anys que treballa és la difusió de projectes de fotografia participativa.

Del 18 al 22 d’octubre de 2016 organitzem unes jornades d’intercanvi d’experiències i coneixements en diferents formats.

Aquest any les jornades formen part d’una sèrie d’activitats en l’àmbit europeu.

Et convidem a participar en:

SEMINARIS

Dimarts 18

  • Metodologia i ètica de la fotografia participativa (Pau Coll –Ruido Photo).
  • Ús de les xarxes socials en projectes fotogràfics col·lectius. E logbook i desenvolupament al www (Jungleye i OST).

Dimecres 19

  • Eines de cultura visual (Ona Bros -CFD).
  • Eines de comunicació i resolució de conflictes en grups interculturals  (Erika Zarate -Resilience Earth).

Dijous 20

  • Processos  col·lectius, fotogràfics i polítics d’auto representació (Oriana Eliçabe –Enmedio).
  • Disseny i conceptualització d’una web de documental interactiva per a projectes de fotografia participativa. Funcionament de la web del projecte (Taller Estampa).
  • Gravació de so (Chloe Despax).

Divendres 21

  • Taller de fotografia participativa amb Severine Sajous.
  • Recerca de fons. Eines d’avaluació (Bea Sánchez -CFD).

Dissabte 22

  • Estrès posttraumàtic, ansietat i altres quadres comuns entre refugiats i activistes (Erika Zarate -Resilience Earth).

Els seminaris tenen places limitades. Per assistir a alguna sessió omple aquest formulari o escriu a cfd@cfdbarcelona.com.

 

PRESENTACIONS

Dijous 20, a les 19h

GENTE GENIAL 20’

Durant quatre mesos, deu fotògrafs amateurs diagnosticats amb algun problema de salut mental van sortir al carrer i es van convertir en els retratistes dels veïns del seu barri amb l’ajuda d’un estudi mòbil. A partir d’aquestes experiències directes de contacte amb l’altre es va obrir una via per la creació de nous vincles entre persones d’un mateix barri.

Vídeo resum del projecte dut a terme per la Fundació Photographic Social Vision.

UN ANY A LA PRESÓ 60’

Un documental d’en Samuel, l’Abdel, en Kamal, l’Albert i en Soufian.

A la presó de joves de Catalunya hi viuen uns 300 nois d’entre 18 i 23 anys. Durant un any, 5 d’ells van agafar una càmera, decidits a narrar com és la vida entre els murs de la presó. Un any per parlar de la foscor, del pas del temps, de la mort o de la llibertat. Sobretot de la llibertat. Un any a la presó és un viatge a l’interior d’un centre penitenciari, explicat amb la proximitat que només els presos poden tenir. Una mirada radicalment honesta que trenca amb els prejudicis sobre com són les presons i qui són aquells que les habiten.

Documental Produït per RUIDO Photo / 2015-2016

 

TAULA RODONA

Divendres 21, a les 19h

Fotografia i comunicació en temps convulsos

Participants: Jungleye, Zakira, OST

Modera: Jessica Murray

Proposem una taula rodona on ens preguntarem com s’està comunicant l’anomenada crisi dels refugiats a partir dels projectes de les organitzacions convidades aquest any en les jornades de fotografia participativa. Amb Séverine Sajous i Julie Brun de Jungleye, Julie Guiches, Benoit Lorent i Sara Meurant d’Oiseaux Sans Tète i Ibrahim Dirani de Zakira, The Image Festival Association. Modera la taula Jessica Murray.
PANTALLES OBERTES

Dissabte 22, a les 16h

Vine i comparteix el teu projecte! Nosaltres posem el cafè i les galetes, tu el projecte de fotografia o art participatiu que tinguis i les ganes d’explicar-lo. Simultàniament es projectaran diferents vídeos i curts. Porta el teu!

 

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

Dissabte 22, a les 19h

Lahza 2, un projecte de The Image Festival Association. Zakira i UNICEF. Líban

Lahza significa moment, o instant, en àrab.

Aquestes fotografies són la segona part d’un projecte impulsat per The Image Festival Association. Zakira en col·laboració amb UNICEF (United Nations Children’s Fund). El projecte treballa a través de la fotografia amb nens sirians que viuen desplaçats en assentaments informals al Líban.

La primera fase del projecte Lazha va ser impulsada el 2007 pel fotoperiodista de Zakira Ramzi Haidar. Com a resultat, centenars de nens palestins en camps de refugiats del Líban es van poder expressar a través de la fotografia. Les imatges es van publicar en un llibre i es van exposar al Líban, l’Orient Mitjà i els EUA.

El 200 ningú es pensava que hi hauria un conflicte armat a Síria, però a finals del 2014 més d’un milió de sirians havien travessat la frontera amb el Líban buscant refugi. El Líban és un país petit, amb quatre milions d’habitants que ja pateixen una seriosa falta de recursos i infraestructures, i que amb prou feines pot acollir un nombre de persones tan elevat. “Lahza 2” neix en aquestes circumstàncies.

En un període de nou mesos, de 2013 a 2014, Ramzi Haidar, juntament amb altres membres de Zakira i voluntaris, van viatjar pel Líban ensenyant fotografia a 500 nens refugiats de Síria i Palestina que viuen en assentaments informals. De nord a sud, de Beirut a la vall de Beqaa, els nens viuen en condicions miserables en aquests assentaments, que no són més que grups de tendes improvisades amb els materials que les famílies van poder trobar.

La fotografia té un paper terapèutic, perquè permet als nens expressar-se de manera artística i pacífica i crea una manera d’alleujar el dolor d’aquests nens que s’han vist terriblement afectats i, en molts casos, traumatitzats pel conflicte i l’exili. A través de la fotografia els nens poden documentar la seva vida quotidiana i expressar les seves habilitats i talents. Això és doblement important perquè alguns d’aquests nens no han pogut anar a l’escola des que van abandonar casa seva.

Els nens tenen una manera de veure el món pura, autèntica i plena de candidesa. Aquests joves fotògrafs no intenten ensenyar-nos la misèria de la seva vida als assentaments, no volen fer cap tipus de discurs, simplement capturen imatges d’allò que els envolta, en la intimitat de la seva vida quotidiana, amb una genialitat increïble. Per això aquestes fotos són tan commovedores: ens permeten veure com és la vida com a persona desplaçada a través dels ulls d’un nen.

Jungleye. França, Alemanya, Grècia i el Líban

Aquest projecte neix el novembre de 2015, quan la Séverine Sajous, fotògrafa, i la Julie Brun, arquitecta, creen l’associació Jungleye i llencen un projecte de fotografia participativa en el camp informal de refugiats i migrants més conegut com “The Jungle” a Calais (França).

Mentre els migrants aprenen de manera lúdica l’art de la fotografia, ens “revelen” la seva experiència en primera persona. Aquestes fotografies -siguin commovedores, emocionals, tristes o fins i tot còmiques- es converteixen en postals, i a cada postal l’autor també ens escriu un missatge. Aquest doble mitjà (visual i text) els permet, encara que sigui per un moment, alleujar el seu esperit i explicar les seves experiències al món.

L’elecció de la postal com a mitjà és deliberada: crea un contrast amb l’imaginari dramàtic de l’exili i, amb una dosi intencional de sarcasme, ens porta històries d’un viatge migratori en un mitjà normalment reservat per als souvenirs de vacances felices.

Aquestes postals constitueixen l’exposició I wish we weren’t here – Tant de bo no fossim aqui i són un diari visual en primera persona de vides i viatges.

En un context sociopolític delicat, on les qüestions migratòries mouen moltes emocions, aquestes postals permeten fer un primer pas cap a “l’altre” des d’una certa distància i en un marc diferent. Algú que ens escriu i a qui podem contestar.

El març del 2016, Jungleye deixa Calais i emigra al camp de refugiats Zweibrücken a Alemanya. Les postals comencen a moure’s en noves direccions. Els missatges des de ”La jungla” arriben a una altra comunitat en trànsit: “tenim molta feina”, “som acollidors”… Apareix un nou diàleg entre persones -en trànsit o no-.

El següent pas era tornar a l’origen geogràfic d’aquesta memòria transitiva d’exili. Del juny a l’agost de 2016, Jungleye transita entre Grècia i el Líban amb l’objectiu de crear un mosaic d’esperances, expectatives, frustracions i imaginaris en (de)construcció.

 

union-europea      Imprimir

Comentaris tancats.