Crònica fotogràfica de Poderosas 2018

Aquest 8 de març de 2018 des del CFD ens vam tornar a sumar, com l’any passat, a la proposta del col·lectiu M.A.F.I.A. (Movimiento Argentino de Fotógrafxs Independientes Autoconvocadxs), que va tornar a activar per segon any consecutiu la invitació a moltes fotògrafes situades en diferents parts del planeta per aportar la seva mirada sobre les accions que es desenvolupessin el 8 de març al seu territori. Aquest projecte voluntari i activista es diu “Poderosas” i té com a objectiu col·laborar entre totes “per mirar juntes més enllà de les distàncies i geografies i armar un àlbum d’imatges que ens agermani en temps i espai”.

Des del CFD vam voler tenir l’experiència de la cobertura col·laborativa a escala local per això ens vam organitzar en col·lectiu firmant amb el nom de Lara Femla. A la nit, després d’un dia intens, vam editar juntes al CFD les fotografies i vam enviar-les a M.A.F.I.A. Malgrat el cansament físic que arrossegàvem després de tantes hores volíem compartir les imatges i l’emoció del dia per la mobilització històrica que havíem viscut.

El resultat del treball conjunt internacional es pot veure a la pàgina web Poderosas. A continuació podeu veure les imatges que vam enviar al projecte. El text que segueix està escrit entre totes les participants.
Les fotògrafes de Barcelona érem: Julia Molins, Noelia Santillán, Denise Cárabez, Ester Pérez Berenguer, Giulia Tarquini, Marta Pareja, Mercè Pau, Yliana Simancas, Daniela Pafundi, MaguiPichinini, Irene Llorca González, Isabel Mestre, Ona Bros i Estefania Bedmar.

 

 

14:00h. Després de la manifestació de dones estudiants, camí a la Plaça Sant Jaume, una estudiant s’atura davant del “Monument als Herois del 1809”. Em va impactar el contrast entre el seu cartell i el monument, i em va fer pensar en el grafit que acabava de fotografiar, “Mai més una història sense nosaltres”.

 

7.00h Sants – Aturada Gran Via . Poderoses, les dones del barri de Sants i dels barris propers, han aturat la Gran Via durant una hora.  Poderoses i liles, com les ulleres que hem decidit posar-nos per mirar al món i al patriarcat, com els nostres cors lluitant.

 

12h L’Hospitalet de Llobregat. Oxímoron o metàfora? Una planxa lila als carrers d’Hospitalet durant la manifestació convocada per Mujeres Pa’lante. Un símbol del món femení i de les tasques de la llar contraposada a nosaltres, lluitant contra els estereotips de gènere i el binarisme.

 

14h L’Hospitalet de Llobregat – CSO L’estella. Després de la manifestació a Hospitalet, els companys de l’Astella van oferir menjar i un espai de descans a les companyes.

 

Són prop de les 17:30h i em trobo al Raval. Una pancarta de les treballadores sexuals en una porta i finestra del centre. Avui més que mai és el dia per reivindicar els seus drets com a dones treballadores. Un home gran observa l’escena.

 

La manifestació unitària de Barcelona va començar a les 18h.30h a Jardinets de Gràcia, en l’encreuament entre Diagonal i Passeig de Gràcia. Molts minuts abans, les manifestants ja van arribar i van ocupar les carreteres i les voreres, fent sonar les seves veus, aplaudiments i càntics i mostrant les acolorides pancartes preparades hores i dies abans. Cada vegada arribava més gent fins que es va fer impossible baixar l’avinguda.

 

 


08/03/2018. Passeig de Gràcia. 20:18 hs. Avui més que mai, una multitud unida per fer-se sentir, marxen per elles, per les que estan, per les que van estar i per les que vindran. Es pot apreciar la creativitat per expressar tants anys de conceptes erronis, opressió i etiquetes denigrants en cartells, en disfresses.

 

Més de dues hores després de l’inici de la manifestació unitària, un grup de joves encara té molta força. És increïble com després de tantes hores i el dia tan intens, encara es poden sentir les seves veus sense cap marge per a l’afonia. S’animen entre elles, algunes amb megàfon, i continuen fent-se pas entre la multitud que, ja entrada la foscor a la ciutat, segueix baixant Passeig de Gràcia.

 

Manifestació d’estudiants al matí. Amb molta energia trencadora i desestructurant. Les joves anaven més enllà de demanar IGUALTAT, moltes demanen crear un sistema nou fora de la igualtat dintre d’un sistema patriarcal.

 

Participants en la manifestació nocturna del 7 de Març . És palpable durant tot el recorregut la força dels missatges antimasclistes i càntics de centenars de dones lluitant per “la idea radical de ser persones”.

 

Encapçalament de la manifestació de joves, al matí. Qui encapçala la primera pancarta que obria la manifestació era una dona musulmana, que cridava consignes i animava a l’acció. Sense les dones no hi ha revolució, part d’aquesta revolució és trencar amb els estereotips.  

 

8 de Març. Un client de la famosa cadena de cafeteries Starbucks observa des de dins els piquets matiners organitzats per les noies de Ciutat Vella. En la porta del local s’escolten crits de lluita que conviden a les treballadores a abandonar els seus llocs de treball. Dins, mirades impassibles o provocadores com les de la imatge. El protagonista va acabar sortint i la cafeteria baixant les seves persianes.

Respon