Conversem amb Rafael Arocha

Al CFD tenim el plaer de començar el curs “Pensar, sentir, estar a la ciutat. Estratègies fotogràfiques per simbolitzar la quotidianitat” amb Rafael Arocha el proper 16 de juliol, una oportunitat per a estudiar processos creatius que ens permetin relacionar-nos amb l’entorn, dotant-li de significat.

Per això, hem volgut conèixer de primera mà algunes claus per fotografiar el carrer i alguns dels referents per a Rafael Arocha.

 

– Quines creus que són les claus per sortir a fotografiar el carrer? Quins reptes suposa?

R.A: Crec que tot es tracta de mantenir una actitud que té a veure amb anar a la trobada d’un enigma. I aquest enigma no és més que un mateix. La perplexitat que pot provocar un raig de llum, el gest expressiu en un cos o la forma que adopta un color són interrogacions que ens interpel·len i a les quals cal rendir-se quan fotografiem. El repte és mantenir aquesta connexió a través de la nostra sensibilitat, el nostre intel·lecte i sobretot, de la nostra sincera curiositat sobre el que observem o desitgem conèixer.

– Què vol dir observar una ciutat o un entorn concret?

R.A: Vol dir relacionar-s’hi, preguntar-se sobre les seves formes, o el comportament de qui l’habita, sobre les empremtes vigents o sobre la transformació que hagi pogut patir. Amb això intentem significar el que veiem i poder així desenvolupar una “opinió visual” sobre això. Per a un fotògraf pensar té a veure molt amb simbolitzar el que veu, amb donar-li un sentit que generi la possibilitat d’entaular una comunicació amb qui llegeix les teves imatges.

– Quin creus que és el treball personal que millor et defineix com a fotògraf?

R.A: Crec que des que vaig prendre consciència de la capacitat de la fotografia per desenvolupar-se com a relat, cada projecte que he dut a terme ha definit alguna curiositat o moment vital que volia explorar. Però en l’actualitat, sense cap dubte, amb el que em sento més “explicat” són dos dels projectes que estic desenvolupant en aquests moments, ‘TOT ÉS VERITAT’ i l’inèdit ‘HIPÒTESI’. Ho fan perquè tots dos responen a un posicionament íntim, polític i crític cap al moment històric que viu i perquè tots dos defineixen les motivacions per les que faig ús del mitjà fotogràfic com a forma d’expressió.

 

 

– Parlant de projectes, explica’ns la relació que existeix entre la ciutat i els teus projectes fotogràfics.

R.A .: Crec que el fet que molts dels meus treballs s’hagin desenvolupat a la ciutat és merament circumstancial, però si penso en això crec que bàsicament té a veure amb la necessitat de relacionar-me, familiaritzar-me i intentar comprendre el context on viu. També he de dir que, com va escriure el poeta José Agustín Goytisolo, perquè la ciutat em resulta “un malson apassionant”.

– Quins són els projectes que t’han inspirat o els teus referents més importants?

R.A: Un exercici que acostumo a posar en pràctica amb els meus alumnes és crear una espècie de mapa emocional sobre l’art que, d’alguna manera, suposi una experiència transformadora al llarg de les seves vides. Al meu hi ha, entre d’altres, el programa de televisió dels ’80 ‘El Planeta Imaginari’, el dibuixant gallec Castelao, els ‘Capritxos’ de Goya, l’obra de James Turrel, ‘4’33’ de John Cage, la poesia de Ángel González, l’exposició retrospectiva de Pierre Huyghe al Pompidou, la música d’Antonio Vega, el dia que vaig caminar entre les escultures d’Albert Serra al Guggenheim, el cop que vaig llegir per què Klein va crear el seu blau, per què Pollock pintava com ho feia o què simbolitzava el quadre ‘Blanc sobre Blanc’ de Malèvitx, ‘The fall dance’ de la coreògrafa Pina Bausch i la filmografia de Michael Haneke.

El curs de fotografia amb Rafael Arocha tindrà lloc al CFD del 16 al 20 de juliol, de 18h a 21h. No et quedis sense la teva plaça!

Imatges: Rafael Arocha

Respon