Analogies entre l’arma de foc i la càmera fotogràfica

Visita guiada a l’exposició H(a)unting Images per les seves comissàries, Ada Sbriccoli i Arola Valls

 

Existeix una relació entre la càmera fotogràfica i l’arma de foc? Si és així, de quin tipus? Amb aquesta premissa, Ada Sbriccoli i Arola Valls, integrants de l’equip del CFD, van oferir una visita guiada el passat 18 de desembre als alumnes, exalumnes i professors del CFD a l’exposició que han comissariat juntes, H(a)unting Images: anatomia d’un tret. L’exposició, que s’ha exhibit al CaixaForum de Barcelona des del 6 d’octubre de 2017 i que durarà fins al 8 de gener de 2018, forma part de Comisart, el programa de suport al comissariat emergent.

H(a)unting Images està formada per una selecció d’obres que realitzen una analogia entre l’acte de caçar i el de capturar imatges, el tret i el tret fotogràfic, a través dels seus tres moments fonamentals en comú: el dispositiu (càmera- arma), la captura i l’empremta.

El visitant, només entrar, és interpel·lat per una de les imatges centrals de l’exposició: exposada en una caixa de llum gran, brillant, prenem posició com a espectadors i busquem la presa que les dues persones de la imatge semblen perseguir, fusell a la mà. Jeff Wall realitza aquí un clar exemple de la imatge objecte, apel·lant a la seva materialitat, amb una caixa que va haver de ser muntada per diverses persones. A mà esquerra veiem el fusell fotogràfic que el científic Étienne-Jules Marey (1830-1904) va fabricar per metrallar el món visible. Així comencem la primera part del recorregut -la relació entre arma i càmera- i reflexionem sobre la naturalesa predadora del procés de captura fotogràfica. I és que com va dir Susan Sontag, la fotografia té un caràcter violent en el moment de la captura de la imatge. Cartier-Bresson ja ho deia també amb “el seu instant decisiu”, aquest moment de caça amb el qual deia sentir-se obsessionat.

Després de l’obra d’Harun Farocki i altres, seguim amb la segona part de l’exposició, que parla sobre el procés de captura-caça. Aquí ens trobem amb una de les obres que més crida l’atenció, en part per l’absència total d’imatges. La instal·lació Hey Joe de Kristin Oppenheim es troba dins d’un quadrat amagat darrere d’unes cortines negres, al qual el visitant ha d’accedir per veure l’obra. Allà troba una veu que taral·leja la mateixa cançó sense parar -un fragment que Jimi Hendrix va popularitzar durant la guerra del Vietnam- i uns cercles blancs de llum que ballen per terra; blanc i negre per tot arreu, incloses les parets, el sostre i el terra. La violència latent de l’exposició es fa visible en el detall que els visitants ens situem al voltant dels cercles, evitant ser apuntats pels focus o quedar exposats.

L’enfocament multidisciplinari i la varietat de formats de l’exposició s’evidencia també en la part final, que parla de l’empremta. Destaca l’obra de Simeón Saiz Ruiz J’est un je no només per la seva aposta de grandària, sinó perquè és l’única obra pictòrica d’H(a)unting Images. El visitant s’ha de moure al voltant de l’espai per entendre i desxifrar aquests tres grans quadres, realitzats a partir de fotografies de víctimes civils a la guerra dels Balcans extretes de la premsa o la televisió. Aquest moviment i temps necessari per a la seva lectura es contraposa al desinterès que generem a través de la ingent quantitat d’imatges que consumim en els mitjans de comunicació.

Després dels grans formats acabem l’exposició amb una última imatge, única i sòbria a la paret blanca, apel·lant al sentit mínim i simple de la imatge: una fotografia que requereix més proximitat i intimitat i que ens fa pensar en l’espiell de la càmera o l’arma, convidant-nos a tornar a disparar, tancant així el cicle del recorregut.

 

Exposició al CaixaForum, Barcelona

Les comissàries, Ada Sbriccoli y Arola Valls, expliquen les obres de l’exposició.

 

Ada Sbriccoli és llicenciada en Filosofia amb l’especialitat d’Estètica per la Universitat Estatal de Milà i màster oficial d’Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. És cofundadora del CFD i docent del curs de Fotografia Avançada a l’escola. Ha estat comissària de Focus On, cicle de trobades al voltant de la fotografia contemporània organitzat en col·laboració amb La Virreina Centre de la Imatge. Actualment combina la seva activitat de recerca amb la docència, el comissariat i la coordinació de projectes de fotografia contemporània.

Arola Valls és llicenciada en Belles Arts amb l’especialitat d’Imatge per la Universitat de Barcelona i màster oficial d’Estudis Avançats en Història de l’Art per la mateixa universitat. Exerceix com a professora en el grau de Comunicació Audiovisual i en la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, ​​així com en el curs de Documental Creatiu i Fotografia Contemporània del CFD. És cofundadora de positiu-directe i col·labora amb la Fundació La Caixa en el disseny de projectes de mediació amb els públics al voltant de les exposicions de CaixaForum.

Respon